Butlletí 75: "PARES, JUGUEM?"
En aquest període, els canvis més significatius en els vostres fills tenen a veure amb la seva conducta social. La necessitat d’amistat i d’autoafirmació davant l’adult fa que els adolescents s’agrupin en colles d’amics i amigues i es distanciïn de l’àmbit familiar.
En general, en l’adolescència guanyen protagonisme els videojocs amb multijugadors, que impliquen interacció amb els amics o amb altres usuaris. Els agraden els jocs d’estratègia, de simulació, d’acció, d’esports, de cotxes, etc.
S’ha de ser conscient que un excés d’hores davant les pantalles pot produir sedentarisme i aïllament. Per aquest motiu, els pares heu d’ajudar-los a organitzar bé el temps d’oci, de manera que, progressivament, aprenguin a fer-ho sols de manera responsable.
Els jocs de rol, tant de tauler com en format de videojoc, tenen un paper important en aquesta etapa, en la qual busquen reafirmar-se. En aquest tipus de jocs en grup, poden crear el personatge i definir-ne les característiques, fet que els permet identificar-se amb ell.
És convenient que trobeu temps per jugar amb ells a jocs de taula, a jocs esportius o a videojocs. Aquests espais d’oci familiar sovint generen un ambient relaxat i distès, que permet compensar el distanciament amb l’adult, propi de l’adolescència.
En aquesta edat és convenient que:
trobeu moments per jugar i fer activitats en família, ja que contribueixen a reforçar els lligams afectius amb els fills, a més de ser un referent educatiu per a ells.
trieu jocs que us agradin a tots i jugueu a cartes, al dòmino, a jocs de taula o a videojocs. És una manera de passar-ho bé junts.
intenteu que no perdin l’hàbit de jugar; el joc els ajuda a desenvolupar de manera harmònica tota mena de capacitats (mentals, de relació social i físiques).
afavoriu que tinguin temps per estar amb els avis, ja que els poden transmetre vivències i tradicions de la seva infantesa que formen part de la nostra cultura.
animeu-los que en el temps de lleure, a casa, facin activitats que despertin la seva imaginació i creativitat; d’aquesta manera, estareu fomentant que desenvolupin aquestes capacitats.
animeu-los a organitzar jocs a l’aire lliure, aprofitant situacions com excursions a la muntanya, passejades per la platja, etc. D’aquesta manera afavoriu el contacte amb la natura i en potencieu els beneficis.
fomenteu que facin activitats i jocs relacionats amb els seus interessos i aficions com l’esport, la música, els jocs de rol, etc...
faciliteu que es relacionin amb amics i companys en diferents àmbits, atès que afavorirà el seu procés de socialització.
doneu-los llibertat perquè convidin els amics a jugar a casa: això us permetrà conèixer-los, veure com es relacionen i alhora els demostreu que els seus amics són també importants per a vosaltres.
els proposeu jocs variats respectant els seus interessos sense fer cas als estereotips que es veuen a la societat o que fomenten conductes discriminatòries: d’aquesta manera afavoriu que els vostres fills no interioritzin aquests estereotips i facin una tria més lliure.
controleu que els jocs en què participen no promoguin conductes violentes, com és el cas d’alguns videojocs en què l’objectiu o la manera de jugar implica la violència.
els demaneu que siguin responsables a l’hora d’endreçar i tenir cura dels seus jocs.
tingueu en compte les recomanacions dels fabricants referents a l’edat dels jugadors i als consells d’ús.
demaneu consell als botiguers especialitzats a l’hora de comprar jocs o videojocs per als vostres fills.
deixeu que els vostres fills us ensenyin a jugar amb els seus videojocs, ja que és una manera de compartir oci amb ells i de conèixer-ne els interessos.
arribeu a un acord amb els fills sobre el temps que dediquen als videojocs, ja que poden provocar sedentarisme, aïllament o dependències.
estigueu atents pel que fa al contingut dels videojocs amb què juguen, per evitar conductes de risc (violència, discriminació, addiccions, etc.).
feu servir programes de control parental que us permetin filtrar l’accés a continguts no apropiats, en el cas de que juguin connectats a Internet.
vigileu que no participin en jocs d’atzar en línia, que tenen un alt risc d’addicció i poden comportar problemes econòmics per a la família.
LLIBRES
Influència dels videojocs en els infants, adolescents i joves. Publicat a: Escola Catalana núm. 408, març del 2004. Pàgina 21-22.
“Enlloc com a casa” Fundació Pere Tarrés.
WEBS I VÍDEOS
El joc com a vehicle d'aprenentatge i transmissió cultural: Especialistes en addiccions alerten de l'augment d'adolescents enganxats als jocs en línia i a les xarxes socials
Juguem amb els fills?
El límit dels videojocs. Els experts recomanen formació als pares i diàleg amb els fills.
Butlletí 74: "COMUNICACIÓ AMB ADOLESCENTS"
Tots els pares de fills adolescents es preocupen per la difícil comunicació amb ells.
De vegades podem actuar com si portéssim activat el pilot automàtic: reflexionant tot posant atenció a la situació i a la seva reacció. Actuar amb el pilot automàtic no és dolent; és útil, fins i tot, i no hi ha dubte que posar-lo una estona cansa menys. Els pilots controlen l’avió durant hores d’aquesta manera, fins que passa alguna cosa important, com ara quan toca enlairar-se o aterrar, o en situacions inesperades; per exemple, si hi ha turbulències o algun desastre sobtat. Llavors s’apaga el pilot automàtic i cal agafar el comandament amb les mans. Aquesta decisió no només requereix valor i saber triar el moment adequat, sinó sobretot una observació constant i tranquil·la de les diverses circumstàncies que es poden presentar durant el vol. En la vida amb els adolescent passa el mateix.
És increïble la manera en què la nostra ment pot encallar-se pensant en una cosa que ens agrada o no, de manera que no ens fixem en res més.
Ens n'adonem que ens hem deixat portar per la reacció involuntària de jutjar de seguida una cosa que, justament, detestem. Però no té cap sentit culpar-nos-en o fer-nos retrets i, en canvi, sí que en té sentit adonar-nos que, si continuem reaccionant d’aquesta manera, ens barallarem contínuament, cosa que pot comportar allunyament i confusió.
L´atenció conscient ens ajuda a detectar les reaccions i els judicis automàtics. L´atenció funciona com un focus: el que s’hi enfoca es visibilitza. Així podeu fixar-vos en els vostres patrons de conducta. Mirar, sentir i observar conscientment com voldríeu reaccionar abans de fer-ho de debò.
Ensenyar això als fills té un gran valor. Si us permeteu un moment d’atenció conscient entre una situació i la vostra reacció, aquesta situació es crearà en l’espai que necessiteu per prendre una decisió conscient sense que intervingui el pilot automàtic.
De vegades diem les coses sense pensar. Ens precipitem.
En fi, els pares tampoc no ho sabem tot. I és cert: no cal que ho sapiguem tot. Ho fem tan bé com podem. No cal fer-ho millor, però de vegades es pot fer d’una altra manera.
LLIBRES
Pastor, Lluís “Parla’m i seré feliç“, Ara Llibres 2008
Ramon-Cortés, Ferran “Parlant la gent s’estima“, Ara Llibres 2011
Serrano, S. “El regal de la comunicació”, Ara Llibres 2003
Snel, Eline, “Respireu. Mindfulness per a pares amb fill adolescents”, Edit. Kairós 2015
Torralba, F. “L’art d’escoltar”, Pagès Editors 2008
Butlletí 73: "DRETS I DEURES"
Decàleg per a pares i mares en l'acompanyament escolar a casa (extret)
1. Tenim cura que el nostre fill/a vagi a l'escola cada dia i puntualment.
2. Reservem un espai a casa per a l'estudi amb totes les condicions necessàries.
3. Parlem amb el nostre fill de la importància que té esforçar-se per treure resultats més bons a l’escola.
4. Ajudem el nostre fill/a a planificar el temps d'estudi i a fer deures segons les seves necessitats.
5. Confiem en les capacitats del nostre fill/a per aprendre i li ho fem saber.
6. Ens interessem per tot el que aprèn el nostre fill/a a l'escola i intentem que ho apliqui a la vida diària (participant a l'hora de comprar, redactant el menú de la setmana...)
7. Tenim cura que el nostre fill faci els deures, l'orientem si cal, però entenem que és important que sigui ell qui realitzi les tasques escolars.
8. Animem el nostre fill a llegir cada dia i afavorim oportunitats per llegir plegats.
9. No parlem malament d'un docent davant el nostre fill; és important que mantingui un respecte envers ells. Quan detectem un possible problema amb un docent hi parlem directament.
10. Parlem amb el nostre fill sobre els seus interessos acadèmics i l'ajudem a prendre decisions de futur tenint en compte els seus interessos, les seves capacitats i les orientacions que hem compartit amb el seu tutor o tutora.
Decàleg per a pares i mares en la tasca d'educar:
1. Som un model positiu per al nostre fill, per als altres i per a nosaltres mateixos.
2. Pare i mare procurem compartir els mateixos criteris respecte a l'educació del nostre fill i mostrar coherència entre què diem i què fem.
3. Eduquem el nostres fill perquè sigui responsable de les seves accions.
4. Ajudem el nostre fill a prendre decisions a curt termini i a llarg termini, a aprendre dels errors i a acceptar, sense reserves, les seves equivocacions, limitacions i frustracions.
5. Ens interessem per les relacions que el nostre fill té amb els seus companys i companyes i amb els adults amb qui està en contacte.
6. Procurem trobar el moment oportú per parlar amb els nostres fills i per escoltar-los, mantenint una actitud comprensiva i positiva, però també ferma i amb criteris clars.
7. Ens assegurem que el nostre fill surti de casa ben esmorzat i s'endugui un petit entrepà a l'escola.
8. Procurem que el nostre fill dormi les hores necessàries per a la seva edat i establim l'hora d'anar a dormir i de llevar-se.
9. Procurem que el nostre fill participi en activitats de lleure i compromís cívic.
10.Coneixem allò que el nostre fill veu a la televisió i a Internet i, si cal, l'orientem.
LLIBRES:
• CARDÚS, SALVADOR, El desconcert de l’educació. Edicions La Campana, 2000
• CURY, AUGUSTO, Hijos brillantes, alumnos fascinantes. España. Grupo Planeta 2010
• CURY, AUGUSTO, Padres brillantes, maestros fascinantes. España. Grupo Planeta 2012
VÍDEOS /WEB : Web de temàtica familiar
TEXTOS: Notícies: El dret a l'educació.
Butlletí 71: "CONFIEM EN EL PROFESSOR"
Butlletí 70: "EDUQUEM QUAN... AJUDEM A ESCOLLIR"
Ús i abús de les tecnologies (12-18 anys)
En aquesta etapa, els vostres fills consideren imprescindibles les tecnologies digitals i les converteixen en una necessitat. En un moment en què són tan importants el grup i els amics, les tecnologies de la informació els donen independència i possibiliten que es mantinguin en contacte amb els companys i hi estableixin relacions que no es donarien d'una altra manera. Aquestes tecnologies els permeten també accedir a la informació i a tot un conjunt de continguts que els poden facilitar el treball escolar, tant individual com cooperatiu. També els permet tenir accés a un ventall de recursos lúdics. Però un ús excessiu pot donar lloc a l'aïllament, al sedentarisme i, fins i tot, a la disminució del rendiment escolar.
És convenient, doncs, que assessoreu els vostres fills dels riscos que es poden trobar navegant per Internet; per exemple, que els robin la contrasenya i que la seva personalitat pugui ser suplantada, que es publiquin fotos seves amb comentaris insultants, etc... En aquest cas, cal que sàpiguen que us han d'avisar quan es trobin davant una situació que els incomoda o els violenta. Recordeu que l'edat legal per obrir un perfil en una xarxa social està establertaals catorze anys. Si el vostre fill és menor d'aquesta edat i vol tenir un perfil en alguna xarxa social (Facebook, Tuenti, Ning...), necessita que els doneu el vostre permís.
Per fomentar el bon ús de les tecnologies digitals i evitar-ne un abús, en aquesta edat és convenient que:
• Feu un bon ús de les tecnologies; els joves sovint imiten els membres de la família.
• Eviteu que els vostres fills tinguin el televisor, la consola o l'ordinador a l’habitació. Instal·leu-los en un lloc comú de la casa.
• Utilitzeu filtres i opcions de seguretat en el navegador per bloquejar espais web no desitjats.
• Feu-los conscients de la necessitat de fer un ús racional del mòbil i poseu unes regles consensuades i clares.
• Limiteu el consum de trucades i missatges de mòbils tot castigant, si cal, els excessos.
• Vigileu que no juguin gaire estona amb videojocs, ordinador... Un ús excessiu pot provocar que els vostres fills tinguin després problemes d'atenció que els dificultin un seguiment escolar adequat, aïllament social...
• Feu-los reflexionar sobre quanta estona i en quins moments utilitzen les tecnologies.
• Comenteu amb ells que és bo que facin altres activitats d'oci alternatiu, com esport, grups d'esplai, teatre, lectura... D'aquesta manera, afavorireu les seves relacions socials i evitaran el sedentarisme.
• Mireu la televisió amb ells per poder compartir valoracions i anàlisis sobre els programes, els missatges de la publicitat i per ajudar a despertar en ells els valors educatius i una capacitat crítica.
• Apagueu el televisor a les hores dels àpats per fer d'aquest espai un moment de relació i conversa i establir-hi més vincles afectius amb ells.
• Dediqueu alguna estona a compartir amb els vostres fills l'ús de les tecnologies; així veureu si s'adeqüen a la seva edat i maduresa.
• Feu que els vostres fills us expliquin les aplicacions i usos didàctics d'Internet. D'aquesta manera els ajudareu a veure les possibilitats que en suposa l’ús, ja que normalment tenen molts coneixements, però no en són prou conscients.
• Recordeu-los que no han de donar o compartir les seves dades personals a Internet, ni apuntar-se a cap xarxa social sense el vostre consentiment i supervisió.
• Feu-los entendre que no han de respondre mai missatges de desconeguts ni donar el seu nom complet, adreça, telèfon i altres dades.
• Interesseu-vos per allò que consulten i alerteu-los dels riscos que pot suposar compartir documents, imatges, vídeos, àudios... amb persones desconegudes.
• Feu que guardin en secret la contrasenya d'accés al correu i que no la donin a ningú (ni tan sols al seu millor amic o amiga).
• Assessoreu els vostres fills en els videojocs que compren, els programes de televisió que veuen, les pàgines d'Internet que visiten, etc... Cal evitar els continguts que puguin influir negativament en la formació de la seva personalitat (violència, xenofòbia).
• Feu els vostres fills conscients que el fet de molestar o ser molestat mitjançant la xarxa és una forma d'assetjament, tan o més greu que l'agressió directa. Aquesta agressió s'anomena ciberbulling. La capacitat de difusió el fa especialment perillós.
WEBS i VIDEOS:
4. L’entrevista 3/24: la protecció de dades a les xarxes socials
5. Com t’impliques en l’educació digital dels teus fills i filles? Guia per a famílies
PEL·LÍCULES:
La xarxa social" (títol original en anglès, The Social Network) és una pel·lícula dramàtica de 2010 dirigida per David Fincher. La història, recollida en guió per Aaron Sorkin, està basada en el llibre The Accidental Billionaires, que explica com va ser la fundació del lloc web facebook. La cinta va donar al seu equip cinematogràfic nombrosos premis, entre els quals destaquen el Globus d'Or al millor director i el Globus d'Or a la millor pel·lícula dramàtica.
Butlletí 64: "L'ESTIMACIÓ ENTRE ADOLESCENTS"
Ens preparem per a l’afectivitat des del mateix moment del naixement. Durant la infantesa es produeix un període latent, en què la sexualitat esdevé una mena de riu “subterrani”, però amb l’arribada de la pubertat nois i noies experimenten el desig d’anar “cap a l’altre”, amb la intuició que la unió amb algú que t’estima i a qui estimes ha de ser quelcom extraordinari.
Però aquest desig ensopega amb la por a ser rebutjat, i per això nois i noies passen per etapes d’imaginació, de narcisisme, d’amistats fortes, de desig per l’altre sexe en general i d’una primera tria que potser conduirà a un amor perdurable.
En tot aquest temps hi ha altres factors que afecten aquest itinerari afectiu, com per exemple el desenvolupament dels caràcters sexuals secundaris, que es produeixen abans en les noies; i la creixent hipersexualització de la societat, que “empeny” a nois i noies a tenir experiències sexuals que suposadament poden desvincular-se de la seva afectivitat (el que podríem dir “aquí te pillo, aquí te mato”).
A aquesta hipersexualització hi contribueixen decisivament els mitjans de comunicació, les pel·lícules i sèries de televisió, les cançons... Tot plegat configura un “estil” de relació que es va amarant, a més, d’un creixent neomasclisme: els nois consideren que han de “controlar” les noies, i aquestes accepten el domini masculí, al qual atribueixen, a més, característiques positives, considerant que la gelosia és una mostra de la intensitat de l’estimació de la parella.
D’altra banda, la diferència de maduració, especialment en els primers anys d’adolescència, entre nois i noies que conviuen a la mateixa aula, provoca situacions que, si bé des de la distància poden resultar fins i tot còmiques, generen sovint considerables dosis de patiment, agreujades per la “pressió social” (“però encara no has fet això o allò..?”) que fa que nois i noies que no han tingut encara experiències afectives de parella tinguin por de no ser “aptes”, i de no tenir mai parella.
Per això cal aprofitar les ocasions que generen els mateixos mitjans de comunicació, sèries i pel·lícules, per conversar amb els fills sense prejudicis ni complexos de superioritat o inferioritat, contribuirà a posar sobre la taula angoixes, neguits i esperances, i crearà un clima de confiança i bon humor que mitigarà la vergonya que tots plegats, pares i fills, poden sentir en tractar aquest tema.
Els educadors a l’escola i a casa tenen moltes eines per a millorar aquesta situació, especialment des del testimoniatge propi. Efectivament, la vivència de relacions sanes de parella en l’àmbit familiar generen tranquil·litat i esperança, i proporcionen un model vàlid i autèntic de com pot ser d’extraordinària la relació entre dues persones que s’estimen.
Característiques d’una Relació Sana i Postures Contràries:
(Activitat final de la trobada)
Existeix una comunicació oberta i espontània (escoltes la teva parella i a la inversa). / I què, si ja m’ho havies dit? Si hagués d’escoltar tot el que em dius.. !
Hi ha unes regles i uns límits molt clars, però aquests s’adopten amb el consentiment per part dels dos membres de la parella. / Ja t’he dit que aquestes són les meves regles ! O això o pleguem !
La pròpia personalitat i la llibertat personal són molt importants. / Que facis com jo, et dic! I no et compliquis més la vida !
Gaudeixes quan fes coses per a tu mateix, però també quan les fas per a la teva parella./ Quin pal! Tan bé que estaria jo ara fent les meves coses..!
Et diverteixes amb la teva parella i tens sentit de l’humor. / No em fas cap gràcia...
No controles a la teva parella, ni tens una obsessió per ell/ella. / D’on vens? On has estat? Amb qui estaves?
Estàs disposat a agafar compromisos i no vols portar sempre la raó. / Estàs completament equivocat/da! No en tens ni idea!
Tens confiança en tu mateix i tens dignitat pròpia. / Així no arribaràs enlloc... tu mateix/a.. !
Si es produeix un conflicte, intentes resoldre’l immediatament. / El mes passat em vas insultar, no et pensis que no me’n recordo!
Pots acceptar la crítica constructiva. / A mi tu no em critiques, entesos?
Hi ha un equilibri entre donar i rebre. / I no m’has comprat res..?
Si discuteixes amb la teva parella, ho fas d’una manera honrada i democràtica. / Si estem malament és per culpa teva!
Ets tolerant respecte a la teva parella i estàs disposat a perdonar-lo/la. / Això no t’ho perdonaré mai!
Pots comprendre que a la teva parella li interessin altres coses. / Però... com et pot agradar això que llegeixes ?
Pots gaudir d’estar sol/a i tens respecte per la intimitat de l’altre. Hi ha un equilibri entre estar junts i estar sol/a. / Però... per què vols estar sol/a? Com que “t’agrada pensar”?
Estimules el desenvolupament personal. / Ara vols estudiar més? Que vols ser millor que jo, o què?
Pares atenció a la continuïtat de la teva relació. / Avui estem junts i demà ja veurem... siguem lliures!
RECURSOS:
PER ESCOLTAR I CANTAR:
Enamorada | Miranda | “El disco de tu vida” (2007)
[una cançó molt senzilleta i una mica “petarda”, però que té interès per la lletra que descriu una primera relació perjudicial en comparació amb la situació actual, molt millor, que s’há produït gràcies a la constància i fermesa de la noia]
L’amor ha de ser lliure | Campanya de la Generalitat de Catalunya
[Spot de la campanya de la Generalitat de fa uns anys, en favor d’um amor lliure de gelosia, bronques i insults]
No me gusta que a los toros te pongas la minifalda | Manolo Escobar
Las niñas de hoy en día son todas unas guarras. | Porta
[No gosem posar la lletra de la cançó perquè és extremadament desagradable i grollera, però pot ser interessant constatar com, de la “mini d’Escobar" a les “niñas guarras” de Porta es mantenen, malauradament, molts conceptes erronis i deplorables, i per això convé seguir treballant per rebutjar qualsevol mostra de masclisme, per “neo” o “micro” que sigui]
Butlletí 64: "L'ADOLESCENT TRIST"
Qualsevol actuació, per racional que sembli, no es recolza només en raonaments o en el pensament, sinó que està també condicionada pels sentiments i les emocions que ens acompanyen en tot moment. Sentiments i emocions positius o negatius que ens donen o treuen força, que ens fan actuar d’una determinada manera, que ens fan prendre unes decisions o unes altres o que ens impulsen, fins i tot, a actuar com no voldríem. Els sentiments i les emocions influeixen en el nostre estat d’ànim i, en conseqüència, repercuteixen en el nostre benestar o malestar; en la nostra felicitat i en la nostra capacitat.
Tenim en compte els estat d'ànim dels nostres fills i alumnes?
En la nostra societat estem poc avesats a parlar de sentiments i emocions i quan se’n parla, moltes vegades és per reprimir‐les: “no t’enfadis”...”no estiguis trist”... “no tinguis gelosia”...”no tinguis por”... totes elles recomanacions abocades fàcilment al fracàs, perquè els sentiments són els que són. No es tracte de no sentir, sinó d’entendre i d’acceptar el que sento i d’aprendre a “gestionar” les reaccions. Del que es tracte és de que faig jo quan estic enfadat, quan tinc por, quan sento gelosia... que no faci mal als altres ni a mi.
Tendim a reprimir i a tapar o negar les emocions?
Reconèixer i posar sobre la taula les emocions que ens envaeixen i ens susciten esdeveniments de la nostra vida és una bona manera de poder entendre’ns i de poder‐nos entendre amb els altres, i esdevé imprescindible perquè els altres ens entenguin. La veritable comunicació no és la que es queda en el relat dels fets, sinó aquella que aprofundeix en els sentiments i emocions de les persones. L’interès dels altres ens arriba quan sentim que s’escolta el nostre cor. I és ,a partir d’aquest interès, que es poden modificar estats d'ànim.
Parlem de sentiments i emocions a casa i a l'escola?
Existeix un tòpic que diu que la infància és l’època més feliç de la vida, i no és cert. La infància és l’etapa de la vida amb més pors i ansietats, pel desconeixement, per la dependència, per la necessitat d’afrontar constantment situacions noves i aprenentatges nous... Sí és veritat que quan una criatura està feliç ho està plenament, però passa de la felicitat màxima a la desgràcia màxima en segons. Serà per això, per sobreprotecció o per una altra raó, que hi ha una tendència força generalitzada a negar la possibilitat dels petits a estar tristos i tenir sentiments i emocions negatius, per la qual cosa, quan els manifesten, sovint se’ls hi neguen, se’ls distreu, se’ls minimitza. La negació lluny de calmar l’emoció, hi pot afegir un sentiment de culpa o perquè fa que els infants entenguin que el que senten no s’hauria de sentir.
Som capaços d’escoltar les emocions dels nostres fills i alumnes sense voler‐les guiar o reprimir?
L’educació emocional no consisteix, doncs, en reprimir l’emoció sinó reconèixer‐la i acceptar‐la per poder reconduir les reaccions que provoca. A les criatures les ajudem quan les ensenyem a identificar l’emoció, quan l’acceptem sigui la que sigui (Cal diferenciar l’emoció de l’actuació que desencadena que sí pot ser rebutjable), quan els donem suport perquè provin els seus propis recursos per sortir‐se’n, quan els fem sentir que ens interessen elles i no tant el que fan, quan els fem palesa la nostra confiança en la seva capacitat de sortir‐se’n... Això els dóna força.
Sabem aprofitar la necessitat d’acompanyar fills i alumnes per anar aprenent nosaltres mateixos a tenir més en compte les nostres pròpies emocions?
La preocupació de la societat per l’educació de les nostres criatures fa que, a vegades, aquestes se sentin molt pressionades tant a l’escola com a fora amb múltiples activitats on se’ls exigeix un rendiment potser excessiu. Les criatures d’avui, des de molt petites, es poden sentir que no donen la talla, que mai podran satisfer les expectatives dels adults...
Les persones, independentment de la nostra edat, tenim problemes i conflictes i passem moments difícils provocats per causes diverses (inseguretats, pors, sentiments d’incapacitat...) i, sovint, per complicacions derivades de les relacions interpersonals amb els amics, companys, família, mestres... relacions que posen en qüestió ‘qui sóc jo’ o que ens situen davant la necessitat de prendre decisions d’actuació difícils i compromeses. Durant la infància, als pares els és relativament senzill entendre els fills i ajudar-los a entendre’s, observant-los, acompanyant-los i parlant amb ells directament o per mitjà de contes que, a partir de la identificació amb el protagonista, els permeten comprendre els seus sentiments i emocions i les seves causes, els efectes de la seva actuació sobre els altres, etc.
Estem disposats a entendre i acceptar els conflictes vitals i relacionals dels nostres fills i alumnes?
Les persones som éssers socials i necessitem dels altres per construir-nos, conèixer-nos i acceptar-nos. Però necessitar els altres no vol dir compartir tots els nostres pensaments, sentiments o emocions amb els altres. El que més necessitem és l’afecte, el respecte, l’acceptació i la confiança dels altres. I, malgrat que compartir descarrega i, normalment, ajuda, també necessitem soledat per sentir-nos independents i autònoms, per sentir-nos capaços, forts, i refer-nos en els conflictes... per reflexionar, per saber on som, qui som i com som.
Sentim, algunes vegades, la necessitat d’aïllar-nos?
En l’adolescència, potser més que en qualsevol altra etapa de la vida, es presenten conflictes vitals importants: les relacions interpersonals canvien, tant entre els iguals com amb els adults (s’ha acabat l’infant, però encara falta molt per aprendre i per madurar...) ; el futur és més a prop (què vull ser, què faré de la meva vida...) ; necessitat d’afirmar-se marcant distàncies amb la família i, a la vegada, necessitant-la tant; dificultat d’establir relacions independents amb els amics; la pressió de la sexualitat... En l’adolescència, els dubtes, els sentiments de confusió i d’inseguretat, de por, d’impotència, de ràbia... són habituals.
Quines actituds dels adults del nostre entorn ens van ajudar més en la nostra etapa adolescent?
La comprensió, no tant del que passa en concret com del moment vital que experimenta el fill o alumne, és, segurament, una de les actituds que posa de manifest la proximitat afectiva i, per tant, serveix de coixí esmorteïdor o de suport i, a la vegada, afavoreix la comunicació. La proximitat afectiva i l’empatia són bàsiques en el fet comunicatiu. Comunicar, però, no sempre vol dir parlar ; el silenci també comunica, i escoltar i acceptar el silenci (tal com fa el pare de l’article) comunica respecte, confiança, comprensió i estimació. Sovint, aquest tipus d’actitud obre les portes a les paraules, entre altres coses, perquè dóna temps i espera el moment oportú perquè l’adolescent se les formuli. A vegades, el silenci és més producte d’un no saber què em passa que d’un no voler explicar.
Donem temps i esperem el moment oportú perquè els nostres fills i alumnes intentin aclarir-se per ells mateixos, o els pressionem demanant-los explicacions?
Demanar explicacions quan no se sap ben bé què passa encara neguiteja més l’adolescent i el fa sentir-se més incapaç i inútil, en un moment vital en què necessita totes les forces per tirar endavant el seu procés d’independència, d’assumpció de la responsabilitat en la seva vida i, en resum, de maduració personal. Donar temps, confiar i acompanyar de prop dóna la força i la seguretat necessàries per poder provar, equivocar-se i acceptar que un s’ha equivocat.
Transmetem confiança o inquietud ? Què ajuda més a l’hora d’actuar, la referència de la confiança, o la inquietud dels pares o professors?
L’adolescència es caracteritza per freqüents canvis d’humor, per un habitual desequilibri emocional, provocat per la dificultat del trànsit de la infància a l’edat adulta. Per un desig d’una independència impossible degut a la immaduresa de l’edat, o a la manca de mitjans i de formació... Per un voler i un, molt sovint, no poder... Per una munió d’emocions que distreuen i dificulten els estudis... Per una certa desorientació personal i vital... La convivència amb els adolescents esdevé més difícil i la relació amb ells, més complexa.
Ens hi hem d’apropar? Els hem de deixar que s’ho passin sols?... Durant aquesta etapa de desorientació, l’adolescent continua necessitant l’acompanyament dels pares i dels seus educadors, malgrat que sembli que el rebutgen. Aquest acompanyament, però, no pot fer-se de la mateixa manera que als 5 anys o als 10. Cal que pares i educadors aprenguem a ser punts de referència des d’una certa distància. Ens hem d’anar retirant per permetre que els nois i noies puguin madurar, és a dir, perquè puguin anar construint el seu propi criteri idesenvolupant la seva responsabilitat.
Com hem d’acompanyar els adults als adolescents en aquest trànsit? L’actitud d’estar-hi a sobre els pot ajudar? Es diuen tantes coses negatives de l’adolescència que molts pares encaren aquesta etapa amb por, i la por sovint desencadena actituds de control, de tal manera que a vegades s’acaba actuant com si educar fos controlar. El control, però, transmet desconfiança, i la desconfiança de les persones que estimes i que t’estimen treu força i genera sentiments negatius de ràbia, d’inseguretat... La confiança dels pares actua de motor i, a la vegada, de barrera protectora. Com podem transmetre el nostre interès sense que es pugui interpretar que desconfiem?
Els límits en aquesta etapa no s’han de basar, fonamentalment, en l’explicitació del que opinen, creuen i senten els adults respecte a TOT, i molt menys en prohibicions. Quan les pautes, les normes i els referents, en general, estan clars pel model que transmet el comportament de pares i educadors, per la coherència entre el que diuen i el què fan, per les converses... l’adolescent està protegit i pot actuar en llibertat, ja que d’aquesta manera pot afirmar-se sense necessitat d’actuar “a la contra” o fent un pols amb els pares i educadors, cosa que els permet que puguin prendre les seves decisions sense tantes interferències emocionals procedents de la seva necessitat d’afirmació.
Què vol dir, o millor, què implica educar en llibertat?
Els mals humors, els neguits, fan que les persones es deixin anar i es continguin poc. Als adolescents els sol costar més, i necessiten, a vegades, algú que els pari, com en l’exemple de l’article. No sempre que una persona se sent malament sap exactament què li passa, especialment quan el mal prové de sentiments difusos provocats pel moment vital. L’empatia sempre produeix millor resultats que les actituds severes basades en el judici. En aquesta situació, és adequat preguntar què els passa? Com podem acostarnos-hi?
ARTICLES
•Per què els adolescents estan tantes vegades tristos? http://adolescentes.about.com/od/Psicologia/a/Descubre‐Por‐Que‐Tu‐Hijo‐Adolescente‐Esta‐Triste.htm
•Per què estic tan trist? http://kidshealth.org/kid/en_espanol/sentimientos/sadness_esp.html
•Adolescencia, la crisi necesaria
http://www.psicopedagogia.com/crisis‐adolescencia
•Tristesa, pessimisme i apatia
http://centreguia.cat/senyals‐alarma/adolescencia/20‐trastorns‐de‐lestat‐danim/121‐ tristesa‐pessimisme‐i‐apatia
LLIBRES
•La adolescencia: manual de supervivencia, tiempo de padres, tiempo de hijos, Diana Guelar. Editorial Gedisa.
•Carta a un adolescente. Vittorino Andreoli.
PEL∙LÍCULES
•Billy Elliot
Tràiler https://www.youtube.com/watch?v=p6Cm0A0iuA8
I una de “diferent”
•Quiero ser como Becham
https://www.youtube.com/watch?v=9DALCsMBz7M
Butlletí 60: "VALORS I VIRTUTS EDUCABLES"
Llibres recomanats:
- L’experiència de ser voluntari.
- Entrevista a un voluntari. http://xarxanet.org/noticies/eduard-grans-dosis-dalegria
Vídeos:
Una pel.lícula ja clàssica : Cadena de favores Tràiler de la pel·lícula: http://www.youtube.com/watch?NR=1&v=PD31tUqu-_U&feature=endscreenOn comprometre’s:
Música!!!!
SOM; Obrint Pas https://www.youtube.com/watch?v=kN3UJRO5B48La Flama -
Obrint Pas
Mallacan – Zierzo
Butlletí 61: "COM SOM FELIÇOS?"
En aquesta trobada vam parlar sobre la felicitat. Tal com veureu, tots teníem moltes ganes de treballar per aconseguir, si més no, la nostra "capsa de la felicitat"!
Aquí teniu un resum de les idees bàsiques de la trobada:
ARTICLES:
• La importància
d’educar les emocions: http://www.familiaforum.net/article.php?id=1382
• Adolescents
feliços: http://www.consumer.es/web/es/salud/psicologia/2012/11/04/213954.php
• La felicidad
adolescente,
http://www.lavanguardia.com/opinion/editorial/20120503/54288753348/la-felicidadadolescente.html
http://www.lavanguardia.com/opinion/editorial/20120503/54288753348/la-felicidadadolescente.html
LLIBRES:
El Niño Feliz(Dorothy Corkille), el llibre que més vegades hem
recomanat en el FEAC
VIDEOS:
• “Estás aquí para
ser feliz” (Anunci Coca-Cola):
• Tràiler de “El
Indomable Will Hunting”. http://www.youtube.com/watch?v=V3qomma7TKc
• Per si feu cas de
les estadístiques…. Vídeo: “Ser feliz es cuestión de voluntad”:
• Vídeo:
Todolodemasesprestado
http://vimeo.com/33726348 del web de
l’Obra Social de Sant Joan de Déu on
trobareu altres
vídeos interessants
• TV3 - La Marató de
TV3 - Videoclip de la cançó "Em dónes força"
Sergio Dalma i
l'Escolania de Montserrat han gravat per al disc de La Marató "Em dónes
força", una
versió de la cançó "You raise me up".
https://www.youtube.com/watch?v=c64MSvRRHnc&feature=related
Butlletí 62: "UNA MANERA DE SER PERSONA?"
ARTICLES:
• Paso de este
rollo! http://www.solohijos.com/html/articulo.php?idart=4
• ¿Cómo
expresar los sentimientos? http://www.solohijos.com/html/articulo.php?idart=24d=684
• El nostre fill no
està motivat: és per això un gandul?
• Cómo conseguir una
buena comunicación en familia,
• Com escoltar els
adolescents per promoure el diàleg?
VIDEOS:
• Vídeo: Sister Act
2 (minuts 1:23:35‐1:24:32); (afron
tar aquellessituacions que temem,
Deixar la por a
banda itirar endavant), http://www.youtube.com/watch?v=29kjyo_mK1I
• Vídeo: TED, Sara‐Jayne Blakemore “Elmisteriósfuncionament del
cervell adolescent”
(anglès amb subtítols
en català,minuts 06:35‐10:10),
http://www.ted.com/talks/sarah_jayne_blakemore_the_mysterious_workings_of_the_adolescent_brain.html
(explicacions científiquessobre el cervell dels adolescentsi comafecta
alseu comportament;
justificació sobre elseu comportament)
(Aportes alguna cosa
o etlliures a la causa?)
LLIBRES:
L’Assertivitat: comunicació
humana i humanitzadora
ARTICLES
• Temps perl’oci? Temps per educar!
• Los adolescentes y el tiempo libre,
• Cómo manejar el tiempo libre de los
adolescentes,
• Què farema l’estiu?, http://www.familiaforum.net/article.php?id=1310
Jo socialitzo,tu socialitzes,
nosaltres socialitzem,
• Passemles vacances en família?, http://www.familiaforum.net/article.php?id=611
• La revolta del silenci . Laia de
Ahumada, a «Revista Dialogal», estiu de 2007, 40
LLIBRES
• Tenir tempsi perdre temps, Brigitte
Labbé i Michel Puech. Ed. Cruïlla, Col∙lecció “Pensa‐hi”.
• Guia per a pares desbordatsisense
energia (Capítol 2). Francine Ferland. Ed. Graó,
Col∙lecció Família i Educació.
• M’agrada la família que m’ha
tocat. Educar els fills en positiu. Carme Thió de Pol.
Ed. EUMO
VIDEOS
• La importància de gestionar bé
eltemps(Matins TV3),(minuts 1:30‐2:13 i 9:40‐10:50),
• TEDTalks, Wantto be happier? Stay
in the moment!
(minut 4:10‐5:00).
• Vídeo: TEDTalks,All ittakesis 10
mindful minutes,
• Spot Coca Cola Una hora más en
Canarias
PEL.LICULES
Un clàssic:
• Fragment vídeo: El Club de los
poetas muertos, “CarpeDiem” (minut 2:40‐5:00).
• Tràiler “Click” http://www.youtube.com/watch?v=vrRIUj46GUI
• Trailer de Primavera, verano, otoño,
invierno...y primavera ‐ Cine Coreano ‐ http://www.youtube.com/watch?v=4F68srVsPgo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada